Educar és l’equilibri entre exigència i amor

La nostra companya Marta, ens proposa la lectura d’un article molt recomenable del bloc Catorze.cat, en que ens presenten 14 reflexions sobre la bellesa i la vellesa d’esenyar i d’aprendre. Les 14 reflexions provenen de les conferències en motiu del 175è aniversari dels estudis de magisteri a la ciutat de Lleida. En molts d’ells es parla de mestres, però en tots els casos poden substituir-ho per pares o mares.

 

14 reflexions sobre la bellesa i la vellesa d’ensenyar i d’aprendre

1. Els mestres hauríem de preguntar als alumnes què necessiten de nosaltres. I ens hauríem de preguntar, cada dia a nosaltres mateixos, per què som mestres.

2. Rebem i ens posem tanta pressió per tenir èxit a la vida, que hem fet entendre als infants que equivocar-se vol dir fracassar. Quan és ben bé al revés: si t’equivoques, aprens.

3. Educar és un ofici vell, però cada infant és nou i cada dia és nou. Per tant, un bon mestre és algú que lluita contra les etiquetes i regala, incondicionalment, oportunitats.

4. A l’escola, igual que a la vida, no hi ha problemes, hi ha reptes. I el més important de tot és l’actitud amb què els afrontes.

5. Els pares han de saber què passa dins de l’escola, no pot ser que l’aula i la casa siguin dos mons separats. Si els pares no hi confien, que entrin i vegin què fem. Que els infants mateixos els hi ho ensenyin. Com més portes obertes hi hagi, millor.

6. Un bon mestre és algú que t’ajuda a ser més gran del que ja ets. Si es dedica a empetitir-te o a anul·lar-te, que es retiri.

7. Un mestre ha de saber mirar. Com: amb frustració perquè volia ser historiador i no mestre, o amb amor, perquè aquesta feina l’apassiona? Des d’on: amb superioritat o acompanyant-lo des del costat? Què: si és nen o nena? Si és d’aquesta o d’aquella família? Si fa anys que ho suspèn tot o si és un nen amb tota la vida al davant?

8. Educar exigeix humilitat per ser crítics amb nosaltres mateixos, per demanar perdó si carreguem el nostre mal humor als alumnes, i per deixar que altres mestres entrin a l’aula i ens diguin com podem millorar. L’orgull pot anar en contra de l’educació i hauríem de recordar que, sempre, l’objectiu i el centre de l’escola és l’infant.

9. No es tracta d’educar en l’individualisme, sinó en la individualitat.

10. Ens tocar esborrar la lluita entre l’escola tradicional i la innovació. Innovar no vol dir esborrar-ho tot i tornar a començar de zero, sinó veure què és el millor que tenim del passat i sumar-ho. Però abans d’innovar res hauríem de veure si som capaços de treballar en equip.

11. Si anem a treballar contents, rendim. Si hi anem amargats, no. I si no ens agrada gens el que fem o l’entorn, intentarem canviar de feina. Però els alumnes no tenen aquesta opció. Cal tenir present que els alumnes abans que alumnes són persones. Si no estan bé emocionalment no aprendran. Igual que si un dia no estàs bé, tampoc treballaràs bé.

12. Educar és l’equilibri entre exigència i amor.

13. Per què no intentem que als alumnes els agradi anar a l’escola? L’objectiu de l’escola és que els nens i les nenes trobin sentit a anar-hi. Per educar ens cal sobretot coherència: volem que els alumnes treballin en equip? Fem que treballin en equip. És a dir, cal que el que diem es converteixi en el que fem.

14. No estem educant els infants per al futur, sinó per a un temps més important: l’avui.

 

Podeu llegir l’original a: http://www.catorze.cat/noticia/8090/educar/equilibri/entre/exigencia/amor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *