Aquella carta als Reis que els teus fills no escriurien mai

Ens ha agradat molt i volem compartir amb tots vosaltres “Aquella carta als Reis que els teus fills no escriurien mai” de Xavier Gonzalez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer, publicada a l’apartat “Vora el foc” publicada al Nació Digital Berguedà. Una reflexió sobre els desitjos dels nostres fills i filles als Reis Mags d’Orient, que no necessiten ni PSP-4, ni Nintendo Switch, ni la nina de la Frozen, ni Ladybug, ni cotxes, ni trens,…. sino que el que necessiten són “uns pares, i no només uns progenitors”.

AQUELLA CARTA ALS REIS QUE ELS TEUS FILLS NO ESCRIURIEN MAI

Estimats Reis de l’Orient,

Ja sé que no existiu, però us escric igualment perquè no tinc altra manera de dir-vos tot això que us necessito dir, i perquè, malgrat ara ja sigui més gran i no hi hagi secrets entre nosaltres, com que cada Nadal acostumeu a portar-me tot el que us demano, ho vull tornar a intentar.

Estimats Reis de l’Orient, ja sé que treballeu tant perquè voleu el millor per a mi, i que cada matí marxeu de casa abans que jo m’hagi llevat i torneu, molts dies, que ja sóc a dormir una altra vegada, perquè no em falti de res. Us ho agraeixo molt, de veritat. I ho faig perquè estic segur que ho feu amb la millor de les intencions… Igual que quan m’escolteu però no em sentiu perquè esteu pendents del mòbil de la feina, o penseu en la reunió de l’endemà, o fins i tot en on anirem de vacances a l’estiu, o que s’ha de pintar el menjador, o que no heu tornat a tenir temps d’anar a la perruqueria i porteu uns cabells que fan por. Ho entenc. Però sóc una criatura i les lliçons de l’escola són interessants… però m’importen poc. A mi el que m’importa sou vosaltres, tenir-vos, tocar-vos, abraçar-vos… sentir-vos… perquè us estimo, perquè als nens ens fan falta referents que ens serveixin de model per saber com volem ser quan siguem grans, perquè som el que vivim de petits i perquè només si us tinc a prop quan us necessito, confiaré en vosaltres sempre que us necessiti.

O us penseu que només us necessito quan em poso malalt o impertinent i crido l’atenció en públic posant-vos en evidència? No. També us necessito quan m’estic quiet mirant la tele, o absent quan em deixeu la tablet, o callat perquè així estic més maco i d’aquesta manera em sembla que no us faig nosa i esteu més contents de mi.

Estimats Reis de l’Orient, ja no vull més joguines, ni més trastos electrònics, ni més jocs educatius testats pedagògicament. El que jo vull són referents i puntals ferms on subjectar-me quan la vida em faci perdre l’equilibri. I si aquests referents i puntals no els tinc a casa, els buscaré a fora i, en aquell moment, haureu perdut el control i només us quedarà esperar que la sort em porti companyies que no em condueixin per aquells camins que us fan tanta por, o m’allunyin definitivament de vosaltres.

Estimats Reis de l’Orient, el que us demano no sé si val gaires diners, ni si és molt difícil o inviable o un problema, però encara confio en vosaltres… i només vull una cosa: vull uns pares, i no només uns progenitors. 

Per sempre vostre,

Jo

PD: Sé que altres nens ho tenen… i que molts que sembla o que diuen que ho tenen, no. 
I, una altra cosa, aquella comèdia de l’aigua pels camells a la nit, si no us sap greu, durant un temps encara, a mi em fa iŀlusió i m’agradaria poder-la seguir fent.

Nota de l’autor: A l’observació de què aquesta carta no la pot haver escrit un nen, teniu raó. Es la traducció dels silencis i les reaccions que algunes vegades he vist en els meus fills i en els fills d’altres, i del desconcert de moltes mares i pares de bona voluntat que, més o menys conscients del perquè, sense haver-s’ho pensat mai, tot d’una, s’hi han trobat.

Podeu consultar el text original a:

https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/11942/aquella/carta/reis/teus/fills/no/escriurien/mai

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

WordPress spam blocked by CleanTalk.