Entrevista a Òscar Garcia: Volem transmetre que el joc és sinònim de felicitat

Avui us presentem una entrevista que ens fa molta il·lusió. El nostre company Òscar Garcia, i un dels creadors de la Companyia de Jocs l’Anònima explica a la revista Panxing Berguedà, la seva passió pel món dels jocs. I és què des del Blocdepares compartim plenament el lema de l’entrevista: “Volem transmetre que el joc es sinónim de felicitat”.

Us convidem a llegir aquesta entrevista i estem segurs que us agradarà tant com nosaltres.

 

Òscar Garcia, un dels creadors de la Companyia de Jocs l’Anònima

«Volem transmetre que el joc és sinònim de felicitat».

És un apassionat del joc. Li encanta jugar, però també ensenyar a jugar perquè està convençut que fa la gent més feliç. Segurament l’Òscar Garcia és un dels berguedans que més juga i possiblement encara voldria jugar més. L’Òscar va entrar al món del joc a través de l’agrupament escolta i fa uns anys va començar a fer cursos monogràfics sobre jocs de taula, als que es va acabar enganxant. Fa uns anys, amb altres amants del joc d’arreu de Catalunya, va crear la Companyia de Jocs l’Anònima amb què organitzen tot tipus d’activitats que tenen el joc com a eix central i ja fa quatre anys que al desembre organitzen la Fira del Joc de Berga.
Com entra al món del joc? Vostè treballa en un banc!
Sóc escolta de tota la vida i entro al joc a través de l’agrupament i de la seva escola de formació, i a través de cursos monogràfics que vaig fer i que em va acabar enganxant. Vaig tenir la sort de tenir uns professors que em van encendre l’espurna i em van ensenyar un univers molt gran. A partir d’aquí vaig fer nous cursos i vaig especialitzar-me. Realment és un món amb molt poca gent perquè econòmicament genera molt poc rendiment. A mi, m’encanta. Vaig començar amb el joc tradicional i més de carrer, però fa uns deu anys vaig descobrir el joc de taula. Reconec que fins llavors l’havia tingut com un tema apartat i fosc, però em va sorprendre perquè vaig descobrir una eina pedagògica al•lucinant. Tot i que toco totes les tecles, m’he acabat especialitzant i m’agrada traslladar a la gent les potencialitats dels jocs de taula.
Vostè és un dels creadors de la Companyia de Jocs l’Anònima. Com neix?
En un curs vaig conèixer el Víctor Baroja, un dels professors que va despertar-me l’interès pel joc. Al cap d’uns anys, ens vam tornar a trobar i vam estrènyer la nostra relació. Tot parlant, i amb dues persones més, vam decidir impulsar la companyia el 2011 i es va convertir en una excusa que ens permetia continuar realitzant  les activitats que ja estàvem fent i crear-ne de noves sempre amb la voluntat de promoure el joc sense cap intenció d’enriquir-nos.
A través de la companyia promoveu el joc al Berguedà, però va més enllà?
Exacte. L’entitat serveix per unir totes les persones que movem l’Anònima, que té  dos pols diferenciats, que corresponen amb els municipis dels seus integrants: Berga i Barcelona, tot i que ens movem arreu de Catalunya. Ara mateix la companyia està consolidada i estem contents de poder dir que som un dels referents de la Generalitat dins del sector. Per exemple, participem en l’organització de la Fira de Jocs Tradicionals Tocati de Verona. Intentem ser a tots els organismes que promouen el joc i col•laborem amb tothom que té els mateixos objectius que nosaltres.
Quina és la vostra  filosofia?
No som una empresa, perquè no hi ha finalitat de lucre, i nosaltres ens atrevim amb tot el que se’ns proposa si veiem que correspon amb el que pensem. La gent, a mesura que ens va coneixent, ens ve a buscar perquè els fem jugar. Han de ser propostes autosuficients, on el joc sigui l’eix principal i que aportin els valors de l’Anònima: qualitat, austeritat i integració a partir del joc. Perquè nosaltres no volem ser una guarderia. Volem que tothom jugui, que hi participi directament, en major o menor mesura, evidentment. És a dir, som un motor perquè la gent pugui continuar jugant quan ja no hi som.
A Berga heu aconseguit consolidar la Fira del Joc. Com ha anat?
La proposta va néixer com a rèplica de la Fira de Tona. El joc a Catalunya ha crescut exponencialment en els darrers anys d’una manera molt clara. L’Anònima, quan va començar la fira, volia generar les ganes de jugar entre els berguedans, fer notar que el joc és sinònim de felicitat. Ara hem començat a fer entendre que tothom pot jugar, no només els nens. Creiem que la fira ja està situada al mapa i que és un referent dins del món del joc, perquè ja es coneix Berga per la mostra però volem continuar atraient a qui ja hi ha participat i que més gent se sumi al carro.
Quins són els avantatges del joc?
Plaer, diversió, aprenentatge, creixement social, felicitat… Me’n deixo perquè són molts. Nosaltres no volem alliçonar ningú quan fem jugar, sinó que perseguim que els que juguen marxin amb una experiència positiva. Si a més a més, l’acció de jugar et remou alguna cosa al teu interior, molt millor, però la reflexió no és necessària si com a mínim t’ho has passat bé.
Les tardes de joc, una altra de les activitats que han tingut èxit a Berga.
Sí, i aprofito per anunciar que, lamentablement, no podem ampliar les sessions,  perquè les agendes són les que són. Sabem que la fira està molt bé, però amb un cop a l’any no n’hi ha prou. En canvi si un dissabte cada mes organitzem una tarda de jocs en un equipament  públic, donem l’oportunitat a la gent a tenir un espai per passar-ho bé, descobrir noves propostes,  aprendre i conèixer d’altres persones.  La iniciativa està organitzada per la botiga Juga Jocs i la Cia. l’Anònima. A banda de poder jugar, les persones que venen tenen l’opció de conèixer nous jocs. És un èxit, però no tant en xifres, que també, sinó en sensacions: tothom en surt molt content, perquè s’ho han passat bé i han descobert alguna cosa nova i t’asseguren que tornaran. Això és el que ens alegra, perquè de guanyar-hi, no hi guanyem més.
Sembla que les ganes de jugar han estat amagades fins fa poc temps… Com ho veu?
Els experts en joc donen diverses claus per explicar el creixement del joc, i especialment del joc de taula, que és el més transversal. La crisi ha fet que la gent es plantegi abandonar els videojocs i substituir-los per jocs de taula. El clima ens ha jugat en contra sempre a Catalunya i a Espanya, perquè aquí som mediterranis i estem acostumats a sortir molt més al carrer, cosa que no passa als països nòrdics, on juguen molt més. Però darrerament la gent ha vist que el joc de taula es pot adaptar a l’exterior. En els darrers anys, també ha crescut la presència de dinamitzadors que han estat fonamentals per fer créixer les ganes de jugar. També és cert que les marques han vist la potencialitat i el mercat latent de les famílies i han apostat per fer jocs més fàcils per arribar més a la gent.
Què té el joc de taula que enganxa?
El joc de taula és un recurs molt interessant per jugar tots, que hi pots jugar quan vulguis i amb qui vulguis, i amb un preu relativament assequible. No caduca i és una bona eina.
Al Berguedà ha crescut l’interès pel joc? 
Molt. Al Berguedà nosaltres no hauríem estat res si la gent no hagués respost. I és un plaer. Per a nosaltres, és molt fàcil fer les coses quan la gent s’hi entrega. Ara ja hi ha algunes escoles que ens han trucat per anar-hi a fer tallers i, fins i tot, volen introduir el joc com una eina permanent perquè hi creuen. Si l’escola es converteix en un dinamitzador del joc, serà el súmmum, perquè arribarem a tothom. Els iniciadors de la descoberta seran els nens i seran ells els que faran jugar als pares. Quan l’escola introdueixi el joc, sobretot de taula, com a contingut del currículum, haurem tancat el cercle. Tot i que els nens juguen molt, normalment no hi ha un joc dirigit que permet transmetre les potencialitats pedagògiques que se’n desprenen i a partir d’aquí, també, aconseguir despertar la creativitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *