TOTS iguals, TOTS diversos!

Avui ens ve molt de gust publicar una entrada de la Yolanda, que ha fet íntegrament ells i a qui des de Blocdepares li agraïm de forma immensa l’esforç i el missatge de l’article que ens ha enviat !!!

Nosaltres directament us proposem que llegiu i mireu el vídeo que ens aporta la Yolanda amb els vostres fills i filles !!!!

A nosaltres directament ens ha encantat !!!!

Us volia parlar del concepte “atenció a la diversitat”.

 Un handicap important per als docents, a dia d’avui, és l’atenció a la diversitat de necessitats i característiques que presenta el seu alumnat.

 Anys enrere, als centres educatius, aquesta diversitat no era tan gran. Els nens i nenes amb discapacitat anaven a escoles no ordinàries, eren molt pocs els infants procedents d’altres països, eren menors les diferències culturals i socioeconòmiques,…

 Però, actualment, són molts els aspectes que creen diferències (socials, físiques i/o psicològiques) entre els alumnes. Ara és més evident que no hi ha dos d’iguals. Podem trobar diferències en capacitats, estils d’aprenentatge, establiment de relacions afectives, nivell de desenvolupament, interessos, motivacions, procedència geogràfica i cultural, nivell socioeconòmic, coneixements i experiències prèvies, ritmes de treball i atenció.

 Com s’adapta l’escola a tanta diferència? Doncs amb “l’atenció a la diversitat”: amb actuacions que donen resposta a les diferents individualitats que s’atenen.

 Dit això, m’agradaria destacar la importància de, quan s’apliquen canvis o tècniques, no fer-ho només des del punt de vista de la limitació o del “problema a solucionar” sinó des d’un punt de vista genèric. És a dir, no fer les coses només pensant en què fer per a aquell que té una dificultat sinó pensant en com fer-ho perquè sigui útil per al major nombre de persones. Un exemple per explicar-me millor: podem dissenyar una entrada nova per l’escola posant escales i una rampa per a aquell noi que va en cadira de rodes o bé podem pensar que, si només hi hagués una rampa, tothom hi podria entrar per ella. De fet, en llocs on s’ha afegit una rampa a posteriori, s’ha pogut comprovar com l’ha acabat utilitzant aquella persona que portava un cotxet de bebè, aquella que portava el carro de la compra o simplement aquella que no volia pujar escales.

Per poder entendre millor aquest punt de vista, us convido a veure el següent vídeo:

 

 

 

Què us ha semblat? Simple, oi? De vegades és ben senzill però no som capaços de veure-ho.

 Us animo a ensenyar el vídeo als vostres fills i filles. A veure què en pensen.

A vegades, les seves respostes són sorprenents!

Des de Blocdepares animem a més pares i mares com la Yolanda a participar i fer servir el nostre bloc com a espai de debat, de proposta i de comunicació !!!!

Moltes gràcies!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *