Deures si, deures no

Deures si, deures no. Aquesta és una de les converses més recents entre pares i mares que podem trobar en qualsevol pati d’escola, parc infantil,…. El web “El diari de l’educació” s’ha capbussat en la seva hemeroteca hi ha recopilat 9 articles que ens poden ajudar a reflexionar sobre aquest assumpte. Us adjuntem els seus resums corresponents i els links als articles en qüestió.

1. “Els deures són una font de desigualtats”, assegurava el mestre Joan M. Girona en una entrevista el febrer del 2015. Aquella va ser la primera ocasió en què al diari ens vam plantejar les conseqüències negatives de l’excés de deures en entorns desfavorits. Poc després, Girona va desenvolupar amb més detall aquesta idea a l’article Deures sí o no, on també es preguntava quantes hores pot treballar un infant al dia i si això es compatible amb que pugui jugar.

2. Deures escolars, menjar poc i pair bé. Aquest és l’últim article que hem publicat, escrit per Montse Ros. En ell, l’autora reivindica que els deures –sempre que siguin pocs– poden ser una oportunitat per connectar allò que s’aprèn a classe amb el món no escolar, i demana que el debat no avanci cap a una guerra de posicions entre famílies i docents.

3. Si els deures han de servir perquè els alumnes continuïn aprenent fora de casa, potser el que es podria fer és idear tasques domèstiques, més lúdiques i informals, perquè les famílies ajudin els seus fills a enfortir competències. Aquesta és la proposta de la mestra Anna Torralbo a l’article Receptes casolanes per a un estudi feliç.

4. El debat, sigui com sigui, és necessari. Un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alertava el mes de març passat que a Espanya la meitat dels alumnes se senten angoixats pels deures, un percentatge per sobre de la mitjana de la resta de països. També assenyalava conseqüències positives d’aquestes tasques, com l’autodisciplina o la fixació d’aprenentatges.

5. I si li donem la volta al problema? La metodologia Flipped Classroom planteja, a grans trets, que se segueixi la lliçó a casa i es facin els deures a classe. Això no rebaixa necessàriament el nivell de feina a casa, però sí que afavoreix que el tipus de tasques fora de l’escola requereixin de menys ajuda. En parlàvem en aquest reportatge a partir d’una escola de Mataró.

6. Hi ha esocles que han utilitzat precisament els deures per apropar-se a les famílies. És interessant el cas de l’escola Mas Masó de Salt. El seu taller de deures, que es fa a classe i al qual hi acudeixen pares, mares, alumnes i un educador, apareix en aquest reportatge.

7. En aquest debat hi han participat també els blogs del diari. És el cas del blog de Rosa Sensat, on Sílvia Morón recordava que aquesta discussió està inevitablement lligada amb la definició del compromís de l’educació.

8. Però, aquest és només un problema del nostre sistema educatiu? No. En aquest article de fa més de dos anys, el professor de Pedagogia de la UB Enric Prats ja ens parlava de la vaga de deures a França, i avançava que aquesta és una pràctica que es manté més per creences que per evidències.

9. I acabem amb una mica d’humor, que en educació és sinònim de FRATO. Aquí et deixem la vinyeta Drets i deures.

Així doncs… Cal fer deures? Qui també ens pot ajudar a respondre aquest interrogant és un altre col·laborador del diariJaume Funes, que en un llibre que porta aquest mateix nom reflexiona sobre els deures, sobretot pensant en aquells pares i mares que es volen s’impliquen en els processos de creixement i aprenentatge dels seus fills

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *