NO PUC VIURE SENSE TU!!!!!!

Aquesta és una de les conclusions a la que arribem la majoria de persones quan perdem el mòbil !!!!

El mòbil ha passat de ser una eina per comunicar-nos a distància i amb total llibertat a ser una eina ideal per limitar la nostra llibertat i per estar més controlats que mai ! Hem passat a tenir certa dependència del mòbil, de manera que com diu el nostre bon amic Carles Capdevila, és la última cosa que mirem a l’hora d’anar a dormir i la primera alhora de llevar-nos!!!

Aprofitant la febre que arrossega el Mobile World Congress que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona, us fem arribar dues reflexions sobre com el mòbil s’ha fet una amic inseparable i ha passat a ocupar un lloc privilegiat a les nostres vides. Cal tenir en compte que el mòbil ha estat considerat l’aparell líder dels ranquing dels 101 aparells que ens han canviat la vida!!!!

No ens volem referir a aquesta eina com un dimoni o com una eina que ens fa ser pitjors del que som, però ens agradaria reflexionar sobre el seu ús, sobre l’hegemonia que té a les nostres vides i arribar a pensar que podem ser feliços amb molts moments on el mòbil no està present!!!

Com diu en Carles Capdevila, ens hauríem de donar un temps a la nostra relació…

Tot seguit us proposem l’escrit de Carles Capdevila publicat en el Diari Ara el passat 20.02.2016:

“ESTIMAT MÒBIL:

No sé si llegiràs aquestes línies, perquè encara que vagis d’intel·ligent et noto cada cop més dispers -com jo per culpa teva- i aquests dies estaràs estarrufat i insuportable confirmant que el congrés més important de Barcelona i part de l’estranger porta el teu nom, i tots et riem les gràcies que fas i les que faràs.

Però hem de parlar d’això nostre. Des que estem junts, i cada dia més, ets l’últim que miro abans d’anar a dormir i el primer que toco quan em desperto, les meves rutines han fet un gir descontrolat.

T’adoro. Tant que sovint només tinc ulls per tu, em perdo imatges precioses del meu voltant amb el cap ajupit contemplant-te. Qualsevol dia tindré un disgust greu, quan conduint se me’n va la mirada cap a tu, o quan creuo passos de vianant sense estar pendent dels cotxes perquè em tens captivat.

M’has donat alegries immenses. Rebo tant d’afecte, tantes notícies, tinc accés a tant de món apassionant a través teu des que no ens separem ni un minut, que voldria que això nostre fos per sempre.

No sé viure sense tu, ho admeto, però a vegades temo que viure tan pendent de tu no és ben bé viure.

La dependència és massa intensa, absorbent, no sóc mai enlloc del tot, he perdut concentració, m’arrossego per les cantonades pidolant endolls cada cop que et quedes sense bateria. Sóc el teu esclau.

Hauríem de donar-nos descans l’un de l’altre, m’hauries de deixar respirar, regalar-me hores lliures i amb el cap clar per tenir tots els ulls pendents dels fills, dels amics, d’un bon llibre dels llargs. Vull una relació oberta. Ja em diràs com ho veus, odiat mòbil de la meva vida.”

Si voleu llegir l’article directament del diari, ho podeu fer clicant el següent vincle:

Carta d’amor al meu odiat mòbil

Per altra banda, us volem fer arribar el darrer programa del més que conegut espai anomenat 30 minuts que es va publicar el passat diumenge 21.02.2016 i que tracta amb total imparcialitat i d’una manera molt interessant tot el que rodeja el mòbil i com ens afecta. És el tercer programa més vist de tots els 30 minuts!

Seguidament us proposem que llegiu la sinopsi del programa per tenir una visió del que tracta:

“Un aparell ha irromput a les nostres vides per ocupar tots i cadascun dels nostres espais de relació. Com estan canviant els mòbils el nostre dia a dia? Com estan afectant les nostres capacitats d’atenció i de concentració? Som nosaltres qui els controlem o ens controlen ells a nosaltres?

Aquestes i altres preguntes troben resposta al “30 Minuts” d’aquest diumenge. A “No puc viure sense tu” veurem com aquest aparell de la mida d’un paquet de tabac ha significat un canvi, de vegades profund, en les relacions. Veurem com lligar és ara molt més fàcil a través d’una multitud d’aplicacions creades expressament per a això, però també constatarem que els mòbils estan darrere de moltes separacions. Ens ho expliquen dues persones que van descobrir que la seva parella els era infidel justament a través de l'”smartphone”. 

Les xarxes d’amics s’han ampliat, en alguns casos, molt. Des de nens de 12 anys que es coneixen abans virtualment que a la vida real, fins a adults que fa tres anys que organitzen sopars amb centenars de persones que s’han conegut exclusivament a través del Twitter. 

Però aquesta hipersocialització té algunes conseqüències no desitjades. Un estudi fet a la Universitat de Bonn demostra que consultem el mòbil cada 18 minuts, una distracció contínua que, en el cas dels adolescents, s’associa a una dificultat més gran per aprofundir. La neurobiòloga Mara Diersen i el professor d’Antropologia de la UB, José Luis Molina, ens ho expliquen.

Un altre dels aspectes que generen polèmica entorn dels mòbils és el fenomen anomenat “phubbing”, és a dir, fer més cas al telèfon que a la persona que tenim al davant. El psicòleg de la UOC, Manuel Armayones, ho ha estudiat i adverteix que els “smartphones” agreugen encara més la pressió social per ocupar cada minut de les nostres vides. 

L’última part del reportatge la dediquem a l’aspecte més dur i que més delata com, sovint, el mòbil ens controla a nosaltres i no a l’inrevés.
Som testimonis d’un accident mortal causat per la utilització d’un mòbil per part del conductor i parlem amb una víctima greu d’un altre accident. La Raquel va quedar tetraplègica i sap millor que ningú el risc que té atendre el telèfon mentre es condueix. “

Us convidem doncs a veure aquest seguit d’entrevistes amb conclusions interessants i rellevants sobre l’ús del mòbil:

 

No és la nostra intenció fer un judici acarnissat a un aparell que ens ha portat moments apassionants però ens agradaria fer una  reflexió sobre el seu ús!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *